Vos deixe la ressenya del bloc d'Al·lots, El Petit Príncep, perquè pense que es molt encertada.
Però jo he de dir que m'agrada més el títol en anglés: Press here
(Sfer)
Estic gairebé segura que ja coneixeu aquest llibre i que no cal que us n’en parli meravelles, però només de pensar que algú potser no el coneix i que ho farà gràcies a aquesta petita ressenya, ja m’empeny a escriure-la. Perdoneu, però algú l’havia de fer, i sembla que aquest cop m’ha tocat a mi. Així doncs, si ja coneixeu aquesta meravella de l’art i la tecnologia que és “Un llibre”, us podeu saltar aquesta ressenya. Però si no, més val que seguiu llegint.
En l’època dels i-pods, els i-phones i els i-pads, els e-books, els laptops i els tablets, sembla com si l’Hervé Tullet hagués pensat “Ah, sí? Ara veureu...” i s’hagués disposat a demostrar com d’interactiu pot ser un llibre dels de sempre, dels de tota la vida, fet de cartró, paper i tinta, i a més utilitzant recursos gràfics tant senzills com unes quantes rodones de colors (no sé si el coneixen, l’Hervé Tullet, però per mi és el millor fent que les taques de colors i els gargots infantils es converteixen en veritables meravelles).
Vaig descobrir aquest llibre precisament de camí a trobada per parlar sobre el futur de l’àlbum il·lustrat, i vaig estar a punt de portar-lo com a exemple de la llarga vida que crec que encara viurà l’àlbum independentment de les noves tecnologies. I és que és impossible obrir-lo i resistir-se a escoltar la veu que des de les seves pàgines ens convida a fregar, picar, sacsejar, fer palmes o bufar l’objecte que tenim entre les mans, i veure com reacciona. Amb un recurs ben senzill, l’autor ha aconseguit fer... màgia!
I, per si fos poc, a més hi trobaran el valor pedagògic de treballar els colors, els números, la lateralitat, el tamany. Senyors, senyores, no sé que més se li pot demanar a un llibre. Bé, sí que se m’acut una cosa: que no sigui l’únic :-)
(Marta Ortiz)
Quan tenim davant Un llibre i obrim la primera pàgina, la segona... de seguida ens adonem de la seva particularitat.
Jo el definiria com un e-book en paper. Te les avantatges d’un e-book, com ara la interacció amb el lector , el factor sorpresa pressent en tot moment. I totes les de un llibre en paper: el pots portar on vulguis sense patir per bateries ni piles, pesa i ocupa poc, es compatible amb tota mena de sistemes i/o llenguatges informàtics, es resistent, econòmic, el pots donar a un nen petit sense patir massa si li cau a terra o el sacseja massa fort, etc.
A la primera pàgina, just al centre, trobem un punt groc. Se’ns proposa una acció, posar un dit damunt, i després passar la pàgina. Aquí comença el joc d’interacció i sorpresa que ens fa voler acabar el llibre full rere full, amb una expectació que creix a mesura que arribem al final, i quan hi som... tornarem a començar!
En l’època dels i-pods, els i-phones i els i-pads, els e-books, els laptops i els tablets, sembla com si l’Hervé Tullet hagués pensat “Ah, sí? Ara veureu...” i s’hagués disposat a demostrar com d’interactiu pot ser un llibre dels de sempre, dels de tota la vida, fet de cartró, paper i tinta, i a més utilitzant recursos gràfics tant senzills com unes quantes rodones de colors (no sé si el coneixen, l’Hervé Tullet, però per mi és el millor fent que les taques de colors i els gargots infantils es converteixen en veritables meravelles).
Vaig descobrir aquest llibre precisament de camí a trobada per parlar sobre el futur de l’àlbum il·lustrat, i vaig estar a punt de portar-lo com a exemple de la llarga vida que crec que encara viurà l’àlbum independentment de les noves tecnologies. I és que és impossible obrir-lo i resistir-se a escoltar la veu que des de les seves pàgines ens convida a fregar, picar, sacsejar, fer palmes o bufar l’objecte que tenim entre les mans, i veure com reacciona. Amb un recurs ben senzill, l’autor ha aconseguit fer... màgia!
I, per si fos poc, a més hi trobaran el valor pedagògic de treballar els colors, els números, la lateralitat, el tamany. Senyors, senyores, no sé que més se li pot demanar a un llibre. Bé, sí que se m’acut una cosa: que no sigui l’únic :-)
(Marta Ortiz)
Quan tenim davant Un llibre i obrim la primera pàgina, la segona... de seguida ens adonem de la seva particularitat.
Jo el definiria com un e-book en paper. Te les avantatges d’un e-book, com ara la interacció amb el lector , el factor sorpresa pressent en tot moment. I totes les de un llibre en paper: el pots portar on vulguis sense patir per bateries ni piles, pesa i ocupa poc, es compatible amb tota mena de sistemes i/o llenguatges informàtics, es resistent, econòmic, el pots donar a un nen petit sense patir massa si li cau a terra o el sacseja massa fort, etc.
A la primera pàgina, just al centre, trobem un punt groc. Se’ns proposa una acció, posar un dit damunt, i després passar la pàgina. Aquí comença el joc d’interacció i sorpresa que ens fa voler acabar el llibre full rere full, amb una expectació que creix a mesura que arribem al final, i quan hi som... tornarem a començar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario