![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHEC2bHqSTXweaHvKB9i5Gr2t89IxA8l49K3doTplUKCYItqM1lkkuzpgXpvCT2t476mw6AH6paebRG2Ucgcz9w_DKjBtoB1m0ceAjSGpwBrDSRUbkJF0KEqKKX_c_v6D2Ef7aFaJzjk8/s320/odaaun+estel.gif)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizdjmDEt5rWctQDKXHYrvKe5aZUfNW4PA3hUT0RS2hoHV0YTRA-sVgyTryIxKZVEwdL1V3lw-Ts2XukAHyLuGhm1E_dCAbITRybXVESCXQlvxROEQePPRkyuakvRDcWfcuPWmkuEawjzc/s320/Oda-03.gif)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLyFXPyBtOu6ilYFDb2-qRHi4PdGP-SPvKB5e8wK9ERsfBvElo6Nbzi-WoV9TUndfOCSFAG2yGcUtSMuMHMHsvR7NleLOHlHvA5A3jE7qLc05o9KF_CRoDbYqec63tJ2qS7o_8BXghQvc/s320/Oda-07.gif)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8lxHVZed2E6dEPfw_KsD0aH9bycb0LiyCC-jA6IUAANqugAnBR_2mZUEYuZPht2bi2N8wa_lY-mq1gXaJkWt_pOKOp9x5qDn_HX9pUVDn5mgzcC2JIKbVBGyZLjzRBz0azbaLEOKzaO4/s320/Oda-09.gif)
«Negra estava la nit
i jo lliscava
pel carrer
amb l’estel robat a la butxaca»
i jo lliscava
pel carrer
amb l’estel robat a la butxaca»
Dalt un gratacels a la immensitat de la nit, algú s’apropia d’un estel; en el moment de ficar-se’l a la butxaca, começa la seva odissea. Un extraordinari i bonic poema de Pablo Neruda, il·lustrat amb les imatges d’Elena Odriozola, qui li dona una miqueta més de brillantor, si cal, al text.
I si puguerem agafar un estel? Com és? Quin tacte té? En aquesta història sí l'agafa i se l'emporta a casa, però el fulgor de l'estel no passa desapercebuda a veïns. La possessió de l'estel no serà una bona experiència.
Hi han somnis que són això, somnis. Hem de viure dintre de les nostres possibilitats. Sí l'ambició és bona, però amb responsabilitat i coherència.
Ed. Libros del Zorro Rojo
Hi han somnis que són això, somnis. Hem de viure dintre de les nostres possibilitats. Sí l'ambició és bona, però amb responsabilitat i coherència.
Ed. Libros del Zorro Rojo
_____________________________________________
Pablo Neruda
Oda a una estrella
Ilustraciones: Elena Odriozola
En lo alto de un rascacielos, en la inmensidad de la noche, alguien se adueña de una estrella; al momento de guardarla en su bolsillo, comienza su odisea.
Un extraordinario texto de Pablo Neruda que brilla en las imágenes de Elena Odriozola.
y yo me deslizaba
por la calle
con la estrella robada en el bolsillo.»
No hay comentarios:
Publicar un comentario