Oda a un estel /Oda a una estrella

«Negra estava la nit
i jo lliscava
pel carrer
amb l’estel robat a la butxaca»

Dalt un gratacels a la immensitat de la nit, algú s’apropia d’un estel; en el moment de ficar-se’l a la butxaca, começa la seva odissea. Un extraordinari i bonic poema de Pablo Neruda, il·lustrat amb les imatges d’Elena Odriozola, qui li dona una miqueta més de brillantor, si cal, al text.

I si puguerem agafar un estel? Com és? Quin tacte té? En aquesta història sí l'agafa i se l'emporta a casa, però el fulgor de l'estel no passa desapercebuda a veïns. La possessió de l'estel no serà una bona experiència.
Hi han somnis que són això, somnis. Hem de viure dintre de les nostres possibilitats. Sí l'ambició és bona, però amb responsabilitat i coherència.
Ed. Libros del Zorro Rojo

_____________________________________________

Pablo Neruda
Oda a una estrella
Ilustraciones: Elena Odriozola
En lo alto de un rascacielos, en la inmensidad de la noche, alguien se adueña de una estrella; al momento de guardarla en su bolsillo, comienza su odisea.
Un extraordinario texto de Pablo Neruda que brilla en las imágenes de Elena Odriozola.

«Negra estaba la noche
y yo me deslizaba
por la calle
con la estrella robada en el bolsillo.»