Limoncito: Un cuento de NavidadOcéano Travesía, 2010
Autor: Javier Saéz Castán
Es Nochebuena. Al calor de la Estrella de la Navidad, la gente sonríe y se saluda por las calles.
Pero no todo es luz y alegría en la ciudad; en un lúgubre rincón, el solitario Elmer Campos consume su tiempo sumido en un sofá, comiendo pizzas de cangrejo...
Todo cambiará cuando la puerta se abra y se presente con una gran sonrisa Limoncito, el osito de su infancia.
Un cuento de Navidad dulce y con un toque ácido, como un caramelo de limón.
Pruébalo... quizás tu vida cambie.
Ressenya de Silvia Cantos en el blog Al·lots. El petit príncep:
Que Javier Saéz Castán és un crack creant àlbums il•lustrats no és cap novetat, l’estil d’aquest autor-il•lustrador, com ell mateix assegura, no segueix un patró, en cada obra empra estils i tècniques diferents, però si una cosa tenen en comú tots els seus títols és la genialitat amb la que estan concebuts, uns tocs d’humor i fines pinzellades d’ironia no acostumen a faltar, en obres que sovint són fruit dels somnis, i que estan concebudes com un tot, ell no separa text d’imatge, treballa amb el conjunt, res no es deixa a l’atzar, cada línia del dibuix i cada lletra del text té un sentit, darrera el sentit literal.
Després d’haver gaudit escoltant l’autor parlar de La merienda del señor verde, em vaig plantejar remirar i rellegir els seus àlbums buscant matisos que no hagués sabut captar abans, i així va ser. En segones i posteriors llegides et sorprens copsant nous detalls en les seves pàgines. Si penso en un adjectiu per definir la creació de Saéz Castán, només se m’acudeixen sinònims de múltiple, ja que tot té més d’un significat en la seva obra.
La història de ‘Limoncito’ ens situa a la nit de Nadal, amb gent que somriu i es saluda pels carrers. Però on no tot és llum i alegria. A la ciutat, en un llòbrec racó, el solitari Elmer Campos consumeix el seu temps estirat en un carrincló sofà verd, menjant pizza de cranc i bevent black dog... Tot canviarà quan la porta s’obri i es presenti amb un immens somriure en Limoncito, l’osset de la seva infància. Un conte de Nadal dolç i amb un toc àcid, com un caramel de llimona. Tasta’l... potser la teva vida canviï.
Aquesta vegada, el Javier ens sorprèn amb un estil expressionista, que ens transporta a l’Amèrica de mitjan segle XX, amb una estètica ben curiosa, que no tinc cap dubte que amaga significats més enllà del que resulta evident. Una d’aquelles històries que d’entrada pot semblar tòpica i típica, amb moral final inclosa sobre el Nadal, i tot el que l’envolta, però no us deixeu enganyar, amb Javier Saéz Castán, mai no és res el que sembla.
Que Javier Saéz Castán és un crack creant àlbums il•lustrats no és cap novetat, l’estil d’aquest autor-il•lustrador, com ell mateix assegura, no segueix un patró, en cada obra empra estils i tècniques diferents, però si una cosa tenen en comú tots els seus títols és la genialitat amb la que estan concebuts, uns tocs d’humor i fines pinzellades d’ironia no acostumen a faltar, en obres que sovint són fruit dels somnis, i que estan concebudes com un tot, ell no separa text d’imatge, treballa amb el conjunt, res no es deixa a l’atzar, cada línia del dibuix i cada lletra del text té un sentit, darrera el sentit literal.
Després d’haver gaudit escoltant l’autor parlar de La merienda del señor verde, em vaig plantejar remirar i rellegir els seus àlbums buscant matisos que no hagués sabut captar abans, i així va ser. En segones i posteriors llegides et sorprens copsant nous detalls en les seves pàgines. Si penso en un adjectiu per definir la creació de Saéz Castán, només se m’acudeixen sinònims de múltiple, ja que tot té més d’un significat en la seva obra.
La història de ‘Limoncito’ ens situa a la nit de Nadal, amb gent que somriu i es saluda pels carrers. Però on no tot és llum i alegria. A la ciutat, en un llòbrec racó, el solitari Elmer Campos consumeix el seu temps estirat en un carrincló sofà verd, menjant pizza de cranc i bevent black dog... Tot canviarà quan la porta s’obri i es presenti amb un immens somriure en Limoncito, l’osset de la seva infància. Un conte de Nadal dolç i amb un toc àcid, com un caramel de llimona. Tasta’l... potser la teva vida canviï.
Aquesta vegada, el Javier ens sorprèn amb un estil expressionista, que ens transporta a l’Amèrica de mitjan segle XX, amb una estètica ben curiosa, que no tinc cap dubte que amaga significats més enllà del que resulta evident. Una d’aquelles històries que d’entrada pot semblar tòpica i típica, amb moral final inclosa sobre el Nadal, i tot el que l’envolta, però no us deixeu enganyar, amb Javier Saéz Castán, mai no és res el que sembla.
Hola! Buscando por la red novedades de cuentos educativos para hacer animación a la lectura esta navidad me encontré con este y me pareció muy divertido.Estaba pensando en comprarlo, me gustaria saber su opinión, ¿cree que es una buena opción? (no entiendo muy bien el catalán :S)
ResponderEliminarTotalmente recomendado, es un libro duro, pero con un final parecido al Cuento de Navidad de Dickens. Y trabajar con las ilustraciones de este autor siempre es una maravilla.
ResponderEliminarLe dejo aquí la reseña en castellano:
Que Javier Saéz Castán es un crack creando álbumes ilustrados no es ninguna novedad, el estilo de este autor-y • ilustrador, como él mismo asegura, no sigue un patrón, en cada obra emplea estilos y técnicas diferentes, pero si algo tienen en común todos sus títulos es la genialidad con la que están concebidos, unos toques de humor y finas pinceladas de ironía no suelen faltar, en obras que a menudo son fruto de los sueños, y que están concebidas como un todo , él no separa texto de imagen, trabaja con el conjunto, nada se deja al azar, cada línea del dibujo y cada letra del texto tiene un sentido, detrás del sentido literal.
Después de haber disfrutado escuchando el autor hablar de La merienda del señor verde, me planteé remirar y releer sus álbumes buscando matices que no hubiera sabido captar antes, y así fue. En segundas y posteriores leídas te sorprendes captando nuevos detalles en sus páginas. Si pienso en un adjetivo para definir la creación de Saéz Castán, sólo se me ocurren sinónimos de múltiple, ya que todo tiene más de un significado en su obra.
La historia de 'Limoncito' nos sitúa en la noche de Navidad, con gente que sonríe y se saluda por las calles. Pero donde no todo es luz y alegría. En la ciudad, en un lóbrego rincón, el solitario Elmer Campos consume su tiempo acostado en una ramplón sofá verde, comiendo pizza de cangrejo y bebiendo black dog ... Todo cambiará cuando la puerta se abra y se presente con una inmensa sonrisa en Limoncito, el osito de su infancia. Un cuento de Navidad dulce y con un toque ácido, como un caramelo de limón. Pruébalo ... quizás tu vida cambie.
Esta vez, Javier nos sorprende con un estilo expresionista, que nos transporta a la América de mediados del siglo XX, con una estética muy curiosa, que no tengo ninguna duda de que esconde significados más allá de lo que resulta evidente. Una de esas historias que de entrada puede parecer tópica y típica, con moral final incluida sobre la Navidad, y todo lo que le rodea, pero no os dejéis engañar, con Javier Saéz Castán, nunca es nada lo que parece.