La historia de Erika / Ruth Vander Zee

La historia de Erika

Ruth Vander Zee. Ilustraciones Roberto Innocenti
Kalandraka Ediciones,2003

Aquest llibre meravellós commemora l'aniversari de l'alliberament del camp de concentració d’Auschwitz. La història, il·lustrada esplendorosament, li va ser narrada a l'autora per la pròpia Erika. És un cant de vida i esperança davant l'horror.

Erika únicament sap que va nàixer en 1944 però desconeix la data exacta del seu naixement, el seu nom autèntic, el qual li van posar els seus pares; també desconeix la ciutat o el país en el qual va venir al món. No sap si va tenir germans, ni com es deien el seu pare i la seua mare, ni coneix gens de la seua família. Gens. Però encara que Erika té una història tràgica és una supervivent de l'Holocaust. No coneix però vol imaginar-se com hagueren de ser els pocs dies que va passar amb la seua família, ella era un nadó, com se sentirien els seus pares a l'haver d'abandonar la seua casa i els seus béns, obligats per les tropes alemanyes a viure en un gueto.

Però si en el gueto vivien malament, envoltats de fam i malalties, molt pitjor va ser quan els van conduir, amb milers de jueus portadors tots ells d'una estrella de David en el pit per a ser localitzats d’una manera ràpida, a uns trens plens d’infeccions amb destinació incerta. Amuntegats, assedegats i famolencs, transportats en vagons per a bestiar.

Erika no recorda res, però imagina com l'abraçaria la seua mare per a protegir-la del pudor, els crits, l'horror que es vivia en aquell vagó. Estaria el seu pare amb ella? Prendrien ambdós la terrible decisió? I Erika, deixant volar la seua imaginació, pensa que la seua mare hagué d'embolicar-la afectuosament amb una flassada, la besaria, l'abraçaria amb força, pronunciaria el seu nom per última vegada amb llàgrimes en els ulls. I va executar l'esquinçadora decisió. Quan el tren va reduir la marxa, va llançar a Erika a una andana. Açò és el que imagina Erika. Però el que sap amb certesa és el que va passar després. Va caure sobre l'herba al costat d'un pas a nivell. No es va fer ni una esgarrapada. Algú la va arreplegar i la va donar a una dona perquè tingués cura d’ella. Aqueixa dona li va posar una data de naixement i li va donar un nom, aliments, una llar, l'escola...